LA PELL FREDA

Introdució( Capítols 1,2)

Resum:

En aquest capítol el protagonista arriba a la illa on ha sigut destinat amb la missió de controlar el vent, la seva direcció i força. El problema es que aquesta illa esta gairebé deserta i dic gairebé perquè hi viu un faroner que esta com trastornat, quan el protagonista i el capità van a parlar amb ell no respon i es queda mirant al terra, desprès el protagonista fa un flashback i explica la seva vida com a estudiant també com va arribar a ser TML Tècnic Logístic Marítim, el protagonista va fugir de Anglaterra la seva ciutat natal perquè estaven en guerra i va anar a para a Amsterdam, allà es va allistar en una en una llista que destinava a joves a tota mena de illes llavors el van escollir a ell.  

Capítol 3

Resum:

En aquest capítol, després d’ordenar tot el seu equipatge, decideix donar una volta per la illa, mentre estava caminant va veure una font que era del Batís Caffo, en la font hi havia una inscripció amb lletres irregulars: Batís Caffo va fer aquesta font, Batís Caffo va escriure això etc...

El protagonista va continuar caminant fins arribar al far i va començar a cridar a en Batís, aquest va sortir amb una escopeta i el va apuntar des d’alt, va dir: - Juro que et mataré si t’apropes. El protagonista va retrocedir i es va marxar a casa seva. A dins d’aquesta es va beure un got de ginebra, uns minuts després va començar a escoltar uns cops  a la porta i a la finestra va obrir-la i el que els seus van veure van ser uns éssers que descriu de la següent manera: Tenien les mans enganxades per membranes, els braços llarguíssims i no tenien ni un gram de greix, els ulls com ous, tampoc tenien celles ni llavis.

Capítol 4

Resum:

En aquest capítol protagonista vol fer una defensa contra els monstres, a l’últim atac que va rebre va observar que els monstres tenien com un punt feble que era el foc. Llavors el personatge principal va una foguera amb tots els seus llibres, quan va acabar va obrir unes caixes, les quals contenien moltes bales, el protagonista es va posar a plorar de la emoció. La nit semblava tranquil·la però van començar a venir els monstres en grups petits, a mesura que trepitjaven la sorra en convertien en rèptils, però el personatge principal volia acabar amb ells siguin dos o docents, amb molta ràbia va encendre tota la foguera i va començar a disparar sense blanc fix, a les hores van sortir tots corrent cap el mar.

El personatge principal porta 3 dies sense dormir, la següent nit va ser molt tranquil·la però de sobte la porta de la caseta es va convertir en in tambor, aquesta tremolava moltíssim perquè a fora hi havia molts monstres glopejant-la, el personatge principal va caure a terra sense forces per protegir-se, el protagonista no li emportava morir, ja estava mort això s’ho imaginava ell. Llavors no se el perquè fa una reflexió “els monstres no son enemics meus”.

Capítol 5

Resum:

El dia va ser tranquil, el protagonista de cop i volta va agafar el seu fusell i se’n va anar al far d’en Batís per matar-lo, quan va arribar es va situar en una bona posició de tir, però finalment no va fer-ho. Tornant  casa es va trobar un estanquet d’aigua, en el qual es va ficar per rentar-se, mestres estava allà va escoltar les passes d’una persona en aquest cas va veure a la monstre, tenia la pell freda, era la presonera d’en Batís, aquest la volia recuperar però el personatge principal la va agafar de presonera a la seva caseta de fusta. En Batís Caffo i el protagonista van fer com una mini-guerra entre ells, finalment en Batís en va rendir i es van seure a parlar, llavors es van voler ajudar del atacs dels monstres, van agafar tota  munició i van marxar al far.

Capítol 6

Resum:

En aquest capítol el protagonista es desperta d’un dolç son, llavors li pregunta en Batís : -Quan de temps porto dormint i aquest li respon que 50 hores. El personatge principal va menjar i van anar tots dos al cim del far, allà van fer les estratègies per matar i aniquilar tots els monstres. Quan va caure la nit en Batís va dir el protagonista que es prepares que aviat atacarien el far i tenia raó perquè van començar a sortir de tots llocs del bosc, en Batís i el personatge principal van començar a disparar, finalment es van retirar, aquesta suposada victòria va fer un punt d’inflexió, els monstres no van tornar a atacar, van passar dies etc..

Una nit el personatge principal va escoltar com en Batís tenia relacions sexuals amb la monstre i el protagonista estava al·lucinant.

Capítol 7

Resum:

Gener: No hi ha atacs dels mostres, el protagonista troba unes granotes que directament les incorpora a la seva dieta habitual.

Febrer: En Batís s’ha emborratxat, un fet molt poc freqüent en ell, han aparegut els monstres són molts.

Març: Els atacs disminueixen una miqueta, els monstres ens observaven sense atacar-nos, resulta que en Batís Caffo sap jugar a escacs.

Abril: Hi ha molts combats cos a cos amb els monstres perquè la munició començava escassejar.

Maig: En Batís com mes difícils eren les nits mes feliç estava ell, els monstres cada vegada eren mes i mes, la cosa continua a pitjor. 

Capítol 8

Resum

“L’augment dels assalts havia provocat en nosaltres una erosió lenta però sistemàtica érem com dos alpinistes que escalaven grans alçades, mancats d’oxigen”

Aquesta part la diu el protagonista. Un dia en Batís va pujar al far, des d’allà av veure un vaixell enfonsat. En aquest vaixell hi havia dinamita. El protagonista li va dir que volia anar al vaixell, bussejar i agafar aquesta dinamita, en Batís va pensar que estava boig perquè el mar es l’habitat dels monstres, llavors era com entrar en la boca del llop. Però el personatge principal estava decidit a baixar, també li va dir a en Batís que els monstres atacaven de nit. El protagonista va fer una reflexió :  “amb una carrega de dinamita podem matar a 100 o 200 monstres de sobte”.

Capítol 9

Resum

Al dia següent van sortir del far per dirigir-se al vaixell enfonsat. El protagonista principal es va posar tot l’equip de bussejar i va descendir lentament a la popa del vaixell, va tenir sort perquè les carreges de dinamita estaven flotant a l’aigua perquè el vaixell quan es va enfonsar va sofrir un cop molt dur i es va trencar. Quan van recollir tota la dinamita es van quedar sense paraules. Ara el protagonista principal en volia mes llavors va decidir baixar un altre cop, aquesta vegada no estava sol es van apropar uns monstres petits però no a atacar-lo sinó a jugar amb ell.